Alexandre Ballester

Pobler universal i home de lletres. Dramaturg, pintor, poeta, escriptor de novel·la i relats curts, historiador, crític d’art i teatre, periodista, col·laborador a diaris i revistes, ànima de les revistes Vialfàs, Sa Pobla i Sa Plaça a la primera etapa, conferenciant i Cronista Oficial de la Vila de sa Pobla. Alexandre Ballester va néixer en temps de República i del New Deal que va permetre sortir de la Gran Depressió. Era un 26 de febrer del 1933, diuen, que per casualitat fou a Gavà –Barcelona- de pare pobler i mare catalana, més concretament de les terres de l’Ebre, al poble d’El Perelló. Va viure a sa Pobla des d’infant. Al seu mític Albopàs, aquest fou el lloc triat per treballar i escriure, al llarg de tota la seva vida fins al darrer batec el 30 de juny del 2011. També per fer de pare i d’espòs. Els inicis dins el món del teatre foren a la meitat del anys seixanta del segle XX. El 1964 guanyà el Ciutat de Palma amb la novel·la Les nostres amagades servituds, que no va voler publicar mai ja que havia de ser en castellà. Al 1965, Alexandre presentà la seva obra Siau Benvinguts que quedà finalista al Premi Josep M. de Sagarra de teatre. El 1966 va guanyar amb Foc colgat el Premi concedit `per la Penya Carlos Lesmos de Barcelona. A partir d’aquí la seva obra de creació teatral no va aturar, també li va permetre donar-se a conèixer a Barcelona i al Principat, indrets amb els que estaria vinculat la resta de la seva vida. El 1967 obtindria el Premi Segarra amb l’obra Dins un gruix de vellut. Després, vindria la recol·lecció de la feina feta. Guardonat amb el Premi Ciutat de Palma, Premi Mallorca, Born de Ciutadella, Teatre Principal de Ciutat. El 1996 va rebre el Premi de Crítica Serra d’Or. El 2005 arribaria el prestigiós Ramon Llull. El 2002 fou el primer Clamater de les festes Antonianes. El 1968 va rebre l’Escut d’Or de sa Pobla. A partir d’aleshores exerciria i seria nomenat Cronista Oficial de la Vila de sa Pobla. Va conrear de manera incansable la cultura popular i el folklore amb una voluntat i estil propi. El 2009, l’Obra Cultural Balear el premiava, argumentant de la manera següent el premi: ...per la seva tasca de recuperació de les festes tradicionals i recerca històrica duta a terme al poble de sa Pobla i les seves col·laboracions en premsa. Per l’ús inequívoc i la defensa a tothora de llengua catalana i la seva consolidada trajectòria com a dramaturg... Va escriure i publicar nombrosos articles referents a la cultura i la historia de sa Pobla i de Mallorca en general. Sovint anava més enllà i la seva obra periodística i de Cronista el duia voler recuperar la pell del nostre cada dia, del dia de festa i del feiner. Ell volia : ... recuperar la pell, i la carn, de la mallorquinitat. Deixar-se de pells estranyes i recuperar la pell mediterrània... És dins la nostra mediterraneïtat que trobarem la nostra mallorquinitat, deia. Entre el 1988 i el 1990 va coordinar i escriure els seixanta-quatre fascicles setmanals de la col·lecció Pobles de Mallorca editada per Diario de Mallorca. Deixà escrites i publicades setze obres de teatre, una novel·la i tres llibres de poesia. Te obra traduïda a l’alemany. A més, un milenar d’articles, nadales, col·laboracions i entrevistes Ballester ens deixà compartir una vida intensa en la qual les seves paraules escrites eren la seva veritat. I aquelles ulleres fosques que tant el caracteritzava eren la seva mirada intensa per la vida.

A partir de la segona meitat dels anys 60, va desenvolupar una intensa activitat teatral influït per Samuel Beckett, Eugène Ionesco o Antonin Artaud, i durant la qual va obtenir premis de notable importància. Va escriure 16 peces teatrals, de les quals es van estrenar 12, a les Illes principalment. També va cultivar la novel·la, la poesia i la narració curta. Pel que fa a la faceta com a articulista, destaquen les seves col·laboracions en diferents mitjans de comunicació locals amb escrits especialitzats en història, etnografia, hagiografia, festes populars i tradicions de les Balears.